Jason Pollock

"Allí donde el tiempo se anula en un presente iniciático y auténtico"

Valeriano Bozal, El tiempo del estupor.

Mucho arroz para tan poco pollo

Mi chinito de Flatbush Av., últimament penso en ell... Ains.... és que començar el dia amb algú que et sonrigui mentre et serveix un iced coffe en un mega got de plàstic comença a no tenir preu.... ME LLEGÓ AL ALMA.... i sobretot penso en ell els dimarts, y sobretodo este martes.... pq vale que soy ignorante, lo sé, y me queda mucho que aprender... pero que me lo diga una señora que se pasa las horas de clase cortando y clasificando cuadraditos de colores.. està fora de lloc.... Qué triste.... obviamente si ella me tiene que seguir dando clases seré ignorante el resto de mi vida.... En fin.... Que me muerdo la lengua demasiado últimamente, potser per això vaig agafar angines.... potser d'acumular tanta ràbia i no poder dir res....
Així que MI CHINITO... ains.... sempre antent preguntant què faria, on aniria, si havia dormit bé, m'informava del temps..... MISSING YOU!!!
Miro la foto i al fons al fons puc veure el Delhi on treballava....
Brooklyn......
^^

Bueno... conseguí cambiar el chip.... He llegado a la conclusión que es inútil gastar energía pensando en todo aquello que no puedes hacer.... obvio.. partimos del simple hecho que el día tiene 24 horas... aunque soy partidaria de reivindicar días de 48h... pero en fin... más adelante... Así que si el día tiene 24 horas y la semana tiene 7 días (con esto sí que estoy conforme... os imagináis que las semanas tubieran 12 días.... estar 11 días debajo de la tierra en plan topo oliendo el alcohol de los perfumes.... si almenos produjera el mismo efecto que los caipiroskas... pues mira.... pero va a ser que no...)... Así que he decidido que toda mi energía la voy a canalizar en cosas factibles... o sea ser... Escuela de Restauración, trabajo... (no porqué tenga que trabajar... si no porque estoy acostumbrada a estudiar y trabajar y he comprovado que no se hacer una cosa sin la otra... sisiis.. mi vida es un desastre si solo trabajo o estudio...), así que la tarde que me queda libre, intentaré apuntarme a algun curso de algo... este algo lo tengo definido: fotografía... Almenos de octubre a diciembre...
Resumiendo: que es inutil que me ponga de mal humor y me enfade con el mundo y consiga que me salga el géminis que llevo dentro, si pienso que quiero independizarme y no puedo (sí, me encanta mi casa... pero es casa de mi madre... quiero mi propia casa...), es inutil que me sienta mal porque se que tengo que ir al gimansio, cuando tambien se que si me apuntara no iría nunca... que dia voy si solo tengo 7 días y 6 ocupados.... domingo??? A LO MEJOR...
Es inútil que piense que quiero hacer danza del vientre si por las noches cuando salgo de trabajar muerdo a la gente por la calle porque una vez salgo de la tienda lo último que quiero ver son personas... por eso tengo un pez y un pájaro... porqué básicamente NO HABLAN y no me piden cosas imposibles... solo comida....).. y así un largo etc que me cuesta un montón dominar.... a ver si esta vez consigo concentrarme en lo que realmente tengo que hacer... y dejo atrás mi mente dispersa....
Me toca aprender... ya me lo decían las cartas....
Por fin, bajo tierra.... pude pensar en mis cosas... yo que pensaba que solo lo conseguiría paseando por Chelsea Piers....

I wanna be there

Si tot hagués anat com estava previst... ara estaria en ple jet-lag després del viatge de tornada... M'adono que a NY pensava molt, bàsicament em passava el dia pensant... en què??? NO HO RECORDO... només sé que veia les coses des d'una altra perpsectiva, ho veia tot molt clar.... No entenc per què... però suposo que des de lluny tot canvia.... tot es relativitza... He arribat a BCN i aquí no puc pensar... EM FALTA ESPAI... si... tinc la sensació d'estar en una gàbia...., com un animal en un zoo...amunt i avall, topant amb la paret donant mitja volta i tornar a topar amb l'altra paret.... per què??'
Era tant fàcil posar-me a pensar.. gairebé que els meus peus i el meu cervell anaven al mateix ritme.... no és que aquí no camini (em passo 9h caminant per una botiga de dilluns a dissabte...).... però suposo que no és el mateix.... BCN implica rutina... tot i que a NY em vaig crear la meva propia rutina (el chinito del iced coffee estará llorando pq he desaparecido sin despedirme!!!! hehehehehehe)...
Potser perquè la setmana vinent començo una nova etapa i estic inquieta... algo se'm mou per l'estomac... aguantaré 3 anys anant a classe cada dia???? uffff... em sento presionada.... UNDER PRESSURE....
En fi.... que encara he d'aprendre que el dia té 24 hores.... i que tot a l'hora no es pot fer... i que tot no ho puc fer... m'estresso amb la idea que hi ha tantes coses que no podré fer mai, no perquè no vulgui... sino perquè tot no es pot fer, em falta temps!!! FALTA TEMPS!!!!!
F L Y A W A Y

MoMA fragments

Starting over at the beginning, always the same perfection of the beginnings, eterned return. Creation, destruction, creation, destruction, eternal repetition. Made-unmade-remade.
Ad Reinhardt.

-Resum del dia d'avui....

LANDING

Aterrissada i readaptada a BCN... OMAIGAT! New York m'ha servit com a parèntesi, quin gran kit-kat!!!!!!! L'enyoro?? OF COURSE!!! Les rutines que un es crea fins i tot viatjant i de vacances són increibles... en fi... crec que ho podré superar... crisi post viatge??? I TANT QUE NO!!!! vaig aprendre amb l'Erasmus... the world keeps turning... per sort....
Pensant m'adono: fa 2 anys havia tornat d'Erasmus i havia de treballar en una botiga del Born per recuperar la meva economia (sempre) sumergida... però estava al sud d'Itàlia.... fa 1 any havia d'estar al sud d'Itàlia de vacances, en canvi, contra tot pronòstic, em vaig quedar a Barcelona i vaig estar treballant al Moog (per recuperar l'economia dp de pagar el billet d'avió per un viatge que no vaig tornar a fer....), es va morir la meva àvia.... alguna cosa em deia que m'havia de quedar.... Avui, hauria d'estar a NY..., en canvi estic a Barcelona i torno a treballar al mateix lloc on treballava... sempre per recuperar la meva economia.... la vida dóna moltes voltes.... On seré l'agost vinent (vist que des de fa uns anys és un mes mogudet...)??? Millor no fer apostes......

Res més a dir....
Pulvu t'enyoro no saps coooom!!!!!! very very very!!!!!

From my brooklyn window

EXERCICI
-Què veig des de la finestra de l'habitació on estic:

• Gino's Pizza... mamma mia! jajajaj... els italians estan per tot arreu :S però he de reconèixer que fan la sicilian pizza molt bona...
• New York Methodist Hospital, no sé ben bé quina diferència hi ha amb els altres hospitals... el millor de tot és que just al pis de dalt de l'edifici (de 2 pisos) de l'hospital hi ha un cartell de VIDEOMANIA... serà perquè els malalts s'hi entretinguin.... boooo
• The subway: Bergen St Station, línies 2 i 3, connecten amb tot el món!!! OOO yeahhh
• Paints, Harware, Tools, Security, Blinds... Suposo q deu ser una ferreteria.... Tenen una vaca de cartró-pedra a l'entrada del negoci....
  
• Òptica
• Farmàcia
  
• Checks Cashed, crec q no descobriré mai què és aquest negoci... Primer pensava q era un cine (té estructura de cine). Després vaig pensar en un restaurant... però no.... pq mires a dins i no es veu res, però la gent hi entra... en fi... investigaré....
  
• Deli, lluny lluny (pq està a 3 carrers) veig el MEU DELI. Els delis serien els equivalents als paquis, però aquí són de high level, i el meu encara més, amb el meu chinito que sempre em parla com si em conegués de tota la vida, con su inglés-mandarín. Sí ho sé he dit Deli (i de seguida penses que estarà gestionat per indis. No, fins aquí arriba la globalització). Com us deia aquest Deli s'ha convertit en el lloc on vaig a esmorzar every morning: one iced-coffee without milk (aquí diuen with NO milk), and 2 sugars... I el meu croissant de bossa que és la bomba calòrica de cada matí!!! Començo a acumular quantitats industrials de cel.lulitis... I una altra vegada, com creem rutines???!!!! Perquè mira que sortint de casa tinc almenys 5 delis o cafeteries a les quals m'hi podria aturar i esmorzar, però no, prefereixo el chinito!! heheheh...
• I lluny lluny extra lluny (3 o 4 parades de metro) hi ha el Prospect Park (jo des de la meva habitació l'intueixo...). Seria com el Central Park però de Brooklyn :)))

EXERCICI:
-Què veig des de la meva habitació a BCN:

• Un puto cole de monges.... NOOOO COMMENT.....
  

Pd: Who cares if Paul Auster is married...només vull que em firmi les calces!!!