I wanna be there

Si tot hagués anat com estava previst... ara estaria en ple jet-lag després del viatge de tornada... M'adono que a NY pensava molt, bàsicament em passava el dia pensant... en què??? NO HO RECORDO... només sé que veia les coses des d'una altra perpsectiva, ho veia tot molt clar.... No entenc per què... però suposo que des de lluny tot canvia.... tot es relativitza... He arribat a BCN i aquí no puc pensar... EM FALTA ESPAI... si... tinc la sensació d'estar en una gàbia...., com un animal en un zoo...amunt i avall, topant amb la paret donant mitja volta i tornar a topar amb l'altra paret.... per què??'
Era tant fàcil posar-me a pensar.. gairebé que els meus peus i el meu cervell anaven al mateix ritme.... no és que aquí no camini (em passo 9h caminant per una botiga de dilluns a dissabte...).... però suposo que no és el mateix.... BCN implica rutina... tot i que a NY em vaig crear la meva propia rutina (el chinito del iced coffee estará llorando pq he desaparecido sin despedirme!!!! hehehehehehe)...
Potser perquè la setmana vinent començo una nova etapa i estic inquieta... algo se'm mou per l'estomac... aguantaré 3 anys anant a classe cada dia???? uffff... em sento presionada.... UNDER PRESSURE....
En fi.... que encara he d'aprendre que el dia té 24 hores.... i que tot a l'hora no es pot fer... i que tot no ho puc fer... m'estresso amb la idea que hi ha tantes coses que no podré fer mai, no perquè no vulgui... sino perquè tot no es pot fer, em falta temps!!! FALTA TEMPS!!!!!
F L Y A W A Y